La parada Ciutat Meridiana de la L11 deixa al bell mig d'una plaça a tocar del carrer Pedraforca. Al voltant, edificis de set pisos sense ascensor de 54m2 d'un color gris que recorda a la presó. Gàbies on viuen famílies senceres que no es coneixen entre sí perquè comparteixen pis a falta de recursos per poder pagar els alts lloguers. Els crèdits desmesurats que els bancs concedien a les famílies immigrants per comprar pisos provoca amb la crisis, desnonaments exacerbats. Com a conseqüència, es veuen amb l'obligació d'ocupar els pisos per no veure's al carrer. "Són famílies normalitzades amb una renda de 1500 euros i han de pagar pel lloguer 800 euros. No s'ho poden mantenir; ocupen perquè necessiten un sostre pels fills" explica el conseller de l'Ajuntament,  Manuel Cubero Argente. 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

ON SÓN?

​

La població envelleix i la gent jove que pot, marxa. "És un barri dormitori i de transició" afirma Cubi. A partir de les 19.00 h, ja no hi ha ningú al carrer; bars amb poquíssima gent. Baixant per l'avinguda Rasos de Peguera, passant pel Centre Cívíc de Zona Nord i arribat al Mercat, només hi ha nens jugant que van desapareixent hores endavant.  La vida de barri és casi nula.

 

Fa anys, Ciutat Meridiana es va crear per la gent que venia a Barcelona a treballar. "La gent que viu aquí és perquè no té més remei. Hi ha una gran taxa d'envelliment; molts no poden sortir de casa i d'immigrants, ells es queden en els seus petits grups, apartats i excluits de la societat. 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

PUJADES I BAIXADES

​

​

En un barri de pujades i baixades, les cames joves superen fàcilment el repte però les cames cansades pateixen a cada esglaó. "Els ascensors no van poder instalar-se als edificis perqué la comunitat de veïns no té diners i hi ha altres prioritats". El barri és ple d'escales mecàniques complementat amb el 'papamòvil' però, en algun moment s'acaben espatllant i la circulació veïnal torna a ser difícil. "És un barri de joves, les persones grans quasi no poden sortir al carrer" diu el conseller.

​

El transport amb la construcció al 2003 de la línia de metro L11 va millorar molt. Autobusos diürns i nocturns arriben al barri sense cap problema. Enguany, el bus pujava el barri a trossos, però a mesura que passaven els anys, el servei de transport anava pujant fins adalt de tot. 

​

​

​

 

 

 

 

 

 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

EDUCACIÓ I SALUT

​

La precarietat laboral arriba a tots els racons del barri. Ciutat Meridiana té escola pública i escola concertada, però els nens no arriben a Selectivitat i molt menys, a la universitat. Per què? El fet de no arribar al final del mes i la pobresa familiar fa que els joves tinguin altres prioritats. "Quan surten de l'escola, busquen un treball que pugui mantenir a la família, ja sigui legal o  il·legal. No és per falta de ganes d'estudiar sino en certa manera, es veuen obligats a ajudar a casa i anar a la universitat és una despesa més que veuen innecessària" explica Cubi senyalant la biblioteca. 

​

La problemàtica de la família al no saber si arribaran a final de mes genera una situació de tensió extrema. Conseqüenment, arriben a l'escola amb estrès a causa d'aquesta pressió inconscient de pobresa. Sense voler, això fa que tinguin dificultats en l'aprenentatge i els professors intenten ajudar en el que poden. La biblioteca del Nord és gran i blanca. Té un disseny que recorda a Mies Van Der Rohe. Dins, hi ha massa silenci; ningú diu res. El silenci no és perquè els nens siguin obedients en la norma del mutisme; no hi ha nens. Són pocs els que estan llegint en una taula, la majoria estan enganxats als ordinadors d'ús públic i els altres, juguen als carrers. Nens i joves que en un futur, precediran als seus pares en la Ciutat Meridiana. 

​

Tenen serveis sanitaris privats i públics. Van haver de lluitar per a que no tanquessin el servei 24 h d'urgències nocturnes. Un exemple més de la lluita constant que queda per canviar el barri.  

​

Ciutat Meridiana viu una situació precària irremediable a curt termini. "Ha hagut una guerra i l'hem perduda els pobres" i Cubi, conseller de l'Ajuntament, calla. 

​

​

​

​

​

"

​

​

​

​

​

​

​

 

 

 

 

 

 

​

​

​

​

​